una lletra amb molta marxa

 UNA LLETRA AMB MOLTA MARXA

 En que embolic m'he ficat

per a fer este monòleg

i presentar-me a vosaltres

la qual cosa no és molt fàcil.

Doncs bé que voleu que diga

que no sàpia tot el món,

que jo sóc la més marxosa

de totes les consonants

perquè les altres estan,

unes molt grosses i altres

semblen una llapissera,

per no parlar-vos de aquelles

que estan quasi a mig fer,

jo en canvi sí que puc dir

que tinc braços, cames,

un somriure agraciat

i una cintura tan fina

que envegen per tot arreu.

Així és que em puc permetre

jugar al pàdel i al tenis,

o al voleibol en la platja

i al futbolí en el bar

de Tonet el de Bugarra.

Pels matins faig bicicleta

les vesprades senderisme

i en la piscina a l'hivern

els cinquanta palometa

per a poder el diumenge

córrer en la marató

del nostre cap i casal.

I a més soc la més dolçeta

i apetitosa de totes,

jo vaig nàixer a Xixona

i és ben cert que em coneixen

des de Paris fins Moscou

i quan em veuen tots diuen:

¡Xe! que xica més marxosa

la més marxosa del món.

                                                                      

ROSER  REAL  I  SALCEDO  -